L’objectiu principal de la ponència és passar de les definicions acadèmiques a exemples pràctics, a través de l’aplicació de diversos programes d’IA generativa. Per aquest motiu, la xerrada s’ha dividit en tres parts:
- Part terminològica per Josep Maria Ganyet.
- Aplicació a les redaccions per Albert Cuesta.
- Quins beneficis i plataformes utilitzar, tecnologies i tècniques d’IA per Quico Domingo.
1. Introducció a la IA
En primer lloc, cal definir què és la IA? És complicat, per aquest motiu cal començar per la part negativa: que no és? La IA no engloba aquest imaginari de terminator. Cal esborrar de la nostra ment la humanització que es fa de la IA. El debat de la IA està dominat per la premissa que la IA pot acabar amb la civilització, però és mentida i en tot cas serem nosaltres “The Dangerous Populist Science of Yuval Noah Harai”.
Cal tenir en compte que el ChatGPT i els sistemes generatius de continguts – de tota mena: text, imatges, audiovisual, àudio, entre d’altres – tendeixen a inventar-se coses per complaure els interlocutors, per aquest motiu cal tenir en compte que pel fet que generin informació versemblant, no significa que hagi de ser veritat o veritable. I un dels grans riscos és que habitualment ens creiem el que ha generat.
El concepte intel·ligència no té una definició canònica, aquesta és la propietat d’un agent d’aproximar-se (no obtenir) els seus objectius (hi ha una intenció i som els humans qui ho definim) mitjançant les seves accions d’acord amb el que percep al seu entorn. Per això, la intel·ligència toca molts àmbits que no ens permet comparar la humana amb la IA. També està malament referir-nos a la IA com “un”, ja que aquesta és una disciplina, no n’hi ha una. Hi ha un sistema que fa servir IA, però no és “un/una”.
Els sistemes IA no són agents morals, no tenen objectius (tenen respostes, però no preguntes), aquests no són més intel·ligents que les persones, però sí que existeixen sistemes més capaços que els humans en alguns àmbits o per realitzar certes tasques.
Diferents definicions d’intel·ligència artificial al llarg del temps:
“Dartmouth Summer Research Project on Artificial Inteligence” (1956) és el nom de la trobada que va tenir lloc a l’estiu boreal de 1956 a la universitat Dartmouth College, ubicada a Hanover (Estats Units), considerat com l’esdeveniment de la IA com esfera o camp d’activitat. El projecte va durar aproximadament de sis a vuit setmanes i va ser essencialment una sessió extensa d’intercanvi d’idees. Els components eren “The Founding Father of IA”.
La tesi d’Alan Turing (1950). El famós matemàtic va posar sobre la taula “Poden pensar les màquines, algun dia les màquines seran intel·ligents”.
El raonament del professor de matemàtiques de la Universitat de Dartmouth, Joseph McCarthy (1956) va explicar: el concepte intel·ligència artificial denota un procés pel qual “fer que una màquina es comporti de formes que serien anomenades intel·ligents si un ésser humà fes això”.
El pioner de la intel·ligència artificial (IA), Ramón López de Mántaras: “La IA és la ciència i enginyeria que permet dissenyar i programar ordinadors de manera que realitzin tasques que requereixin IA”, parla de ciència, enginyeria i programar màquines perquè imitin el comportament humà.
El científic de la computació estatunidenca Larry Tesler defineix la intel·ligència com a “tot allò que els ordinadors encara no saben fer”, sota la reflexió que si ho sap fer una màquina, potser no és tan intel·ligent.
L’escriptor, informàtic i compositor Jaron Lanier exposa que: “oblidem que la IA és una història que ens vam inventar els informàtics per a poder obtenir finançament quan depeníem de subvencions d’agències governamentals”.
D’altra banda, l’investigador robòtic austríac Hans Moravec exposa el concepte IA amb la metàfora del “gran diluvi”. “Millorar el rendiment de les computadores és com l’aigua que inunda lentament el paisatge, les terres baixes que alberguen la memorització, la demostració de teoremes o jugar als escacs s’estan inundats i els pics d’alta muntanya, etiquetats com a locomoció i interacció social, encara no”.
També posa sobre la taula la paradoxa que “la intel·ligència artificial fa fàcil el que és difícil (i viceversa)”. Confia en una màquina per jugar als escacs – documental “AlphaGO” -, però quan acabi la partida demana-li a un humà que s’encarregui de guardar les peces a la caixa i guardarles.
Durant tota l’evolució de la IA hi ha hagut pics inflacionaris amb grans expectatives i decepcions, tal com podem observar dins el gràfic que ens presenta dins el seu paper “The winter, the summer and the summer dream of artificial intelligence in law” l’investigador, Enrico Francesconi.
Actualment, ens trobem en un període d’hiperinflació, però en qualsevol moment i tal com s’ha produït al llarg de la història, potser hi ha una altra davallada. La investigació recull un estudi des de l’hivern de la IA, un període prolongat de desconfiança dels anys 80 i principis dels 90, fins a l’estiu de la IA, concretament el període actual de gran interès en la disciplina de moltes expectatives.
Una altra eina que ens ajuda a conèixer la IA és Elements of IA. Un curs massiu obert en línia que ensenya els conceptes bàsics de la intel·ligència artificial. El curs, llançat originalment l’any 2018, està dissenyat i organitzat per la Universitat de Hèlsinki i l’empresa de tecnologia d’aprenentatge MinnaLearn.
L’any 2016, l’escriptora Kate Crawford va publicar l’article d’opinió “Artificial Intelligence’s White Guy Problem”, on exposava que la IA s’havia convertit en un problema dels homes blancs, ja que quan aquesta estava tocant a les classes més baixes i racialitzades, sobretot en l’àmbit laboral, ningú es preocupava. Ara la IA pot efectuar tasques cognitives i repetitives com les que fan els advocats o els radiòlegs, a part de les manuals repetitives, com les que podria efectuar un caixer.
Aquest mateix any, també existien sistemes que eren capaços d’identificar el que es trobava dins una imatge, i el científic Elman Mansimov – juntament amb altres companys – es van preguntar si podrien generar imatges a partir dels textos dins l’estudi “Generating images from captions with attention” (menciona a l’investigador Oriol Vinyals).
L’any 2017 es va signar “The Barcelona declaration for the proper development and usage of artificial intelligence in Europe”, un manifest que pretenia servir de guia pel progrés de la intel·ligència artificial. Aquest recull la gran importància d’aquest camp en el futur de l’economia i les societats, però també la preocupació pel possible ús inapropiat, prematur o maliciós de les noves tecnologies, establint un codi de conducta articulat en sis punts.
ON SOM ARA?
Cal tenir clar que les eines ens serveixen per trobar referents i el camí que hem de seguir – no el final -. Ens ho hem de plantejar com un procés d’experimentació i error per anar millorant i tenir una conversa constant on pots extreure el millor del sistema i de tu mateix. Generant i interactuant amb els sistemes pots descobrir les seves limitacions i experimentar amb les teves.
EXEMPLES D’USOS DE SISTEMES D’IA EN L’ACTUALITAT DINS EL PERIODISME
Per exemple, podem generar portades de llibre amb Midjourney com per exemple, el llibre de Josep Maria Ganyet, “La democràcia mor al núvol”; també podem sentir a Jay Z recitar el “ser o no ser” de Hamlet; generar text amb l’eina Sudowrite i publicar-lo dins un diari, “IA i periodisme” de Josep Maria Ganyet o l’elogi a Jaume Collboni a La Vanguardia signat per Quim Monzó i generat amb ChatGPT o el projecte “The Next Rembrandt”, elaborant un nou retrat del pintor.
També podem utilitzar la IA a l’hora de crear una web o iniciar un projecte, per exemple, elaborar un mapa, logotips, entre d’altres. La IA no fa res per si sola i cal treballar conjuntament amb el client. Al sistema li diem que volem i cal tenir clar que el procés comença aquí i l’acaba l’humà – el qual ha d’estar al principi, durant el desenvolupament i al final del procés -.
Cal tenir en compte que els experts en IA s’intenten posar d’acord amb el què és. Tot i això, el concepte està en constant evolució.
2. IA i les redaccions
Usos de la IA en una redacció. Dos vessants:
- Ús per part dels periodistes per informar-nos: seguiment i filtratge de fonts.
- Com fer servir la IA generativa per la producció informativa: redacció d’articles, editor d’articles, com per exemple, reduint caràcters i correcció, traducció, transcripció, creació d’il·lustracions – Midjourney – i difusió a les xarxes socials.
IA A LA REDACCIÓ, DE QUINA MANERA?
- – Vetllar perquè les dades amb les quals alimentes el sistema siguin de qualitat: “una cosa versemblant no significa que sigui verídica”.
- Tractament de qualitat: no manipular dades perquè donin el resultat que volem.
- Transparència: explicar als espectadors, oients i lectors com ha estat generat el contingut.
- Privadesa: amb la IA és fàcil generar un contingut personalitzat, però cal anar amb compte de quines dades fem servir, ja que no sabem on poden anar. Vigilar amb introduir codis d’empreses grans, ja que aquests acaben sent públics.
- Vigilar biaixos: i estar més atent segons l’idioma que s’utilitzi – la major part de la informació indexada és en anglès -.
- Els humans han de prevaldre: la plataforma de generació de contingut et pot fer articles, però cal vigilar i llegir-los.
- Formació interdisciplinar: quan els redactors van començar a interactuar amb els programadors web i xarxes, sumat als professionals que entrenen algoritmes i els interroguen.
- R+D i proactivitat: no hem de tenir por a l’hora d’experimentar, sempre que quedi clar que estem experimentant. Ha d’existir un temps per agafar aquestes noves eines i plataformes, i provar com podem encaixar-ho amb el nostre negoci.
*Estudi d’interès: “Algorithms in the newsrooms. Challenges and recommendations for artificial intelligence with the ethical values of journalism” de Patrícia Ventura Pocino.
DE LA PLANTILLA ALS ROBOTS
Formats informatius més propicis a usar aquestes eines.
- Les cròniques esportives, ja que sempre segueixen la mateixa estructura.
- Resultats electorals. La CCMA i RTVE al 28-M van fer cròniques municipals personalitzades que estaven generades per algoritme.
- Resultats empresarials: memòries trimestrals com Reuters i Bloomberg.
Tot i això, sempre hi ha d’haver una revisió posterior, ja que per exemple, CNET va començar a generar continguts amb IA i molts d’aquests, com no eren revisats, contenien errors.
JA ESTEU FENT SERVIR IA PER DOCUMENTAR-VOS
La pàgina de cerca de Google – notícies destacades, informació i cerques orgàniques – està generada amb algoritmes, igual que el timeline de la majoria de les xarxes socials: Facebook, Instagram, TikTok i LinkedIn i el feed “per tu” de Twitter, l’únic que s’escapa de l’algoritme és l’apartat “seguint” de Twitter – pots filtrar la informació segons qui segueixes, no a través dels teus interessos.
Una eina interessant és Feedly Pro:
Eina de content màrqueting que facilita l’organització de múltiples continguts, mentre estalvies temps i millores la selecció de les teves fonts d’informació. És un lector de RSS per agregar, recopilar i compartir continguts des de diferents llocs web. La plataforma fa de documentalista i tu li indiques les fonts que vols seguir, aquesta et presenta un llistat i cal anar entrenant-la perquè conegui les teves prioritats. A part, dins de cada article tens diverses opcions per gestionar-lo.
Aquesta eina fa servir IA no generalistes i les pots entrenar tu, fent-les personalitzables, amb menys soroll i molt més eficient.
QUÈ POTS FER AMB IA GENERATIVA?
1. GENERAR CONTINGUTS
A través de xatbots, com per exemple el ChatGPT, Bing Chat (també a Skype), el xatbot de Google, Google Bard (no disponible a la UE, ja que no compleix els seus estàndards ètics) i Anthropic Claude (a través de la plataforma Slack).
Extensions ChatGPT (I) per incorporar noves funcions a banda de les converses. Si estàs subscrit a la versió de pagament de ChatGPT, disposes de més rapidesa de resposta i més disponibilitat.
Extensions ChatGPT (II): trobem l’eina AIRPM: plantilles per preguntar-li millor al ChatGPT i que aquest et generi continguts més concrets; YT Summary: resums vídeos de YouTube; HARPA AI: automatitzar tuits; Grammarly: revisió gramatical; HyperWrite: genera textos entenedors; OpenAI Translator; Fireflies.ai: transcripció de videotrucades; Arcwise: genera fórmules pels fulls de càlcul.
2. GENERACIÓ D’IMATGES
Podem trobar l’eina de Midjourney; Stable Diffusion: un generador d’imatges de codi obert que pots instal·lar al teu ordinador i l’eina DALL·E 2.
3. GENERACIÓ, CREACIÓ I EDICIÓ VÍDEO I ÀUDIO
Synthesia: eina que genera vídeos a partir de descripcions, on ens ofereix personatges d’aspecte sintètic, però és una eina útil per versions visuals d’articles o per publicitat; Whisper: transcriptor d’àudios, útil per entrevistes; Microsoft Azure Text to Speech: dictar o convertir article en un pòdcast; Beatoven.ai, Soundful i Ecrett són eines que generen música.
3. Pràctiques, exemples i eines: casos reals i possibles aplicacions
En aquesta part s’han mostrat diversos casos pràctics perquè els assistents poguessin conèixer in situ alguns exemples sobre les plataformes que poden fer servir dins les seves redaccions amb l’objectiu d’agilitzar els processos de creació de contingut en format text, àudio i imatges.
- Eines de generació de text: per gestionar les webs dels mitjans, eina de generació de contingut dins de WordPress – IA generativa com a suport per a crear textos: crear nova entrada i escollir l’opció “write with AI”-. D’altra banda, per escriure amb ChatGPT sense estil genèric li podem indicar l’estil d’un periodista – copiar l’article d’un periodista i després demanar que escrigui amb el mateix estil -. Tot i això, cal tenir en compte que habitualment la tendència del ChatGPT és acontentar a tothom.
- Eines de generació d’àudio: convertir un text en àudio i un àudio en text. L’eina d’IElevenLabs pot realitzar la síntesi de veu d’un famós per explicar el que vulguem a través de fragments de 15 segons d’entrevistes seves (no funciona en català); TortoiseTTS: síntesi de veu de codi obert en català, per exemple, a VilaWeb tenen l’opció de lectura dels articles; Buzz (descarregar a l’ordinador): transcripció automàtica d’àudio; Whisper.ai: un sistema automàtic de reconeixement de veu, amb la capacitat de convertir la parla en textos escrits.
- Eines de generació d’imatges. Midjourney: generador d’imatges a partir de les teves especificacions, eina no gratuïta i s’utilitza a través de Discord; Photoshop: té una nova eina per generar contingut nou, esborrar o introduir característiques a partir d’IA; DALL·E 2. A més amb eines com “Have I Been Trained” podem saber si han utilitzat fotos nostres per entrenar intel·ligències artificials i amb l’aplicació Stable Diffusion tenim un model d’aprenentatge automàtic per generar imatges digitals d’alta qualitat a partir de descripcions en llenguatge natural o estímuls, com per exemple, fotografies: generar una imatge d’una persona com a cert personatge, amb una postura concreta, a través de “prompts negatius”, etc.
Recordem que no hi ha una eina sola, sinó que aquest procés ha de ser un diàleg constant i a través de les diferents eines cal anar especificant el que busquem i el resultat final. No s’acaba la feina quan utilitzem la IA, ha d’existir un treball constant.
Ponència per Josep Maria Ganyet, Albert Cuesta i Quico Domingo (AMIC)
