«La pesca tradicional ja és incapaç de complir amb tota la demanda que hi ha a escala global»
Bon dia Àlex, primer parla’ns una mica de tu… quina part dels estudis estàs fent?, actualment treballes?
Doncs la meva carrera com a estudiant ha estat prou difícil. Vaig fer l’ESO a Vinaròs, concretament a l’IES José Vilaplana. Les meves notes per aquella època eren un caos, recordo que em van caure 8 a primer, 11 a segon, repetir segon i tornar a suspendre en 6… No sé, sempre estava desmotivat i em costava estudiar. Finalment, el 4t curs el vaig poder fer a PR4 que és un programa de repàs per aquelles persones que necessiten una empenta i vaig poder assolir l’ESO.
Després de fer l’ESO evidentment no faria batxillerat, per tant, o tocava treballar o fer una FP. Va ser quan vaig descobrir l’IEPAAC, un institut d’estudis aqüícoles i ambientals situat a la Ràpita.
Allí vaig poder explotar la meva passió pels animals i a través de les FCT (formació en centres de treball) vaig trobar l’empresa on estic treballant actualment, Caviar Pirinea.
En aquesta empresa soc el «xic del pienso», m’encarrego que tots els animals de la piscifactoria mengen el que els correspon.
Disculpa’m Àlex, però quan et vaig conéixer, em va cridar l’atenció que algú jove es dedicara a l’aqüicultura… personalment, per què ho vas triar com a via professional?, et va influir algun parent?
A mi sempre m’ha cridat l’atenció el món dels animals i tenia prou clar que volia treballar amb ells, però sempre havia sentit que si no feia una carrera universitària -de l’estil de Biologia o Veterinària- no podria treballar en animals. A dir veritat, jo sempre m’havia plantejat treballar en aquaris o en centres de protecció d’espècies amenaçades, però també he tingut un gran interés per la producció estos últims 4 anys de la meva vida.
La veritat és que trobar este institut, va ser un cop de sort. Quan vaig estar parlant en l’orientadora del meu institut, i em va donar opcions, verdaderament estaven fora de les meves possibilitats (carreres universitàries).
Però un dia la dona del meu pare em va dir: «em sona que no se qui va fer uns estudis d’aqüicultura o de treballar a la mar a la Ràpita», llavors ens vam posar a investigar i efectivament vam trobar l’IEPAAC.
T’ho preguntava perquè jo personalment, conec a pocs joves que treballen al sector primari. Jo mateix tinc pocs amics llauradors, pescadors… per què penses que és això?
Bueno, jo trobo que la pregunta es respon per si mateix. Qui voldria treballar al camp, fent feines esgotadores i estan a l’estiu a 40 °C i a l’hivern a 0°C?
Fora d’esta exageració, està clar que molts joves d’avui en dia opten per fer FP: Mecànica, electricitat, informàtica… entre altres, són les que s’escullen principalment. Entenc que està al cap de pocs, que els camps també necessiten personal qualificat, i potser el problema està en la frase de «estudia o acabaràs treballant al camp» com si fora el pitjor treball que es pugui fer.
«Per què treballaria al camp quan puc ser director d’empreses i cobrar més?», molt senzill, cada dia quan acabo la meva jornada, me’n vaig feliç a casa perquè sé que estic abastint a la població amb aliments per a poder viure.
Segons els últims informes globals, en un futur la aqüicultura industrial serà totalment necessària per a abastir l’alimentació mundial. Que opines sobre això?
Aquesta informació és totalment falsa, no serà totalment necessària, ES JA totalment necessària.
Avui dia, la pesca tal com s’ha fet tota la vida- ja és incapaç de complir amb tota la demanda que hi ha a escala global. Més de la meitat del peix que es consumix a Espanya, ve d’una piscifactoria.
» Es necessita escoltar més, als que porten treballant al mar tota la vida, i coneixen els cicles de vida de les espècies. «
Andrus, el nostre col·laborador en la pesca, ens conta que la producció més gran de llagostí d’Espanya està a Valladolid, el 98% de «rodaballo» d’Espanya és de piscifactoria, llobines, daurada, corbina… penses que arribarà un moment que la pesca tradicional professional desaparega?
Sent sincer, a mi no m’agradaria que desaparega la pesca de tota la vida. Ha estat sempre una part molt important en la nostra vida, però està clar que en l’àmbit ecològic fa falta pegar-li més d’una volta, i això no se soluciona amb burocràcia, ja que qui fa la llei és qui hauria de saber que la població d’anguila europea ha caigut un 90% els últims 40 anys, i després va a fer el soparet menjant angula. Es necessita escoltar més, als que porten treballant al mar tota la vida, i coneixen els cicles de vida de les espècies.
I destapant un poc l’aqüicultura, tampoc és la solució a la pesca. L’aqüicultura depén estrictament d’explotacions pesqueres de seitó al Perú, o d’altres tipus de peixos de costa a l’oest d’Àfrica, ja que la proteïna que es fa servir en els pinsos dels peixos, ve de farina de peix.
Això és una manera INSOSTENIBLE de cultivar animals però té solucions. Cada vegada més, s’està investigant amb altres tipus de farines per fer l’aportació nutricional, com poden ser per exemple les farines d’insecte. Són igual, o més eficients que la farina de peix i només fer-la, ja contamina menys que fer farina de peix, a més de deixar recuperar-se a les poblacions salvatges explotades de peixos al mar.
I altra solució que ens podem plantejar és canviar el peix. Què tenen en comú la daurada, el llobarro, el ‘rodavallo’, la tonyina… i pràcticament tots els peixos que podem trobar al mercat? Que són carnívors. Si s’optara per altres espècies herbívores, com pot ser per exemple, la «Liza aurata», no tindríem este problema, ja que es faria ‘pienso’ basat en algues.
I ens agrade o no, el més probable és que el futur de l’alimentació siguen peixos alimentats amb insectes o peixos herbívors.
T’agradaria visitar altres països i veure coses del teu gremi? Quins?
Si, realment m’encantaria poder anar a algun país on pugue veure arts de pesca tradicionals que siguen diferents dels que tenim aquí. Per exemple, a Madagascar hi ha una tribu seminòmada que es diuen els Vezo. És una tribu que porta tota la vida subsistint de la pesca i pesquen amb arpons fets per ells mateixos, fent apnees per atrapar als animals. Un estil de vida admirable i persones respectuoses i agraïdes amb el mar.
El tema culinari: aquí tenim una gran tradició… quin plat mariner t’agrada més?
Quant a un plat tradicional de les costes catalanes i valencianes, m’agrada molt el suquet de peix, però he de dir que a casa tinc la millor cuinera del món, la meva mare… No hi ha res millor que uns tallarins en sèpia en la seva tinta, o un guisat de calamar en faves.
