Dimecres 17, en l’edifici modernista del Casino d’Agricultura de València, l’associació de Premsa Valenciana es va reunir per a un desdejuni amigable i informatiu on Morera ens va contestar a qüestions dels nostres territoris
Premsa comarcal Valenciana / Fotos: Xavi Bosch
És una de les principals institucions dels valencians i, tanmateix, ¿vostè creu que les seues decisions arriben a la gent?
“No. No arriben, almenys, amb claredat. Sí que crec que arriben a aquells col·lectius als quals els solucionem part dels seus problemes, però la majoria de la població desconeix la feina que realitzem a Les Corts. Tal vegada perquè hem de millorar la nostra comunicació o pel nivell de mesinfotisme. En tot cas és evident que tenim deures per fer en aquest sentit”.
El 2016 es va parlar d’una llei de comarcalització que variava l’adscripció d’alguns municipis, ¿en quin estat es troba aquesta iniciativa?
“No hi ha cap llei de comarcalització en marxa. Les comarques com a demarcacions polítiques no existeixen legalment. Per desgràcia. Sí que hi ha una llei de mancomunitats. En aquest sentit sí que hi ha un decret de demarcacions per a la prestació de serveis bàsics. És cert que van sortir algunes fake-news sobre canvis de municipis d’una comarca a una altra. Personalment, sóc partidari de treure-li greix a l’administració. Sóc partidari que les Diputacions desapareguen. De vegades funcionen com a agències de col·locació. Començant per la de València. No té cap sentit que una institució provincial gestione una plaça de bous o un hospital. Hem de canviar la Constitució i treure el greix política de les administracions i, per contra, fer l’aparell de l’estat més àgil i racional.
¿Des de Les Corts es considera el problema de despoblació que pateixen algunes comarques valencianes?
“Estem a temps de revertir el problema si es posen els mitjans. És una evidència que algunes zones de l’interior s’estan despoblant. Precisament s’ha nomenat una nova secretaria autonòmica (amb l’ex consellera Elena Cebrián) per afrontar aquesta situació. L’important és posar mitjans perquè la gent puga guanyar-se la vida. Hi ha alguns factors que han influït, per exemple la planificació d’infraestructures que s’ha fet mal. Potser, a més de l’AVE, interessava potenciar aquelles línies per millorar el que ja teníem. En tot cas, hem de reinventar el nostre model productiu”.
¿I per fer front a aquest fenomen de despoblació es poden condicionar les inversions o aplicar una fiscalitat diferenciada?
“La fiscalitat s’ha d’adaptar a la realitat. També es pot obligar les empreses a què s’instal·len en un lloc determinat si volen accedir a ajudes públiques. La despoblació és una realitat. El problema és greu. Per això hem de plantejar-nos el model productiu, de què anem a viure al segle XXI. Hem de fer-nos aquesta reflexió”.
¿Quina és la postura del Botànic davant la proliferació de projectes de macroplantes solars?
“El govern valencià vol aconseguir la sobirania energètica. El nostre futur passa per no dependre energèticament de l’exterior. El tema té tres nivells: les comunitats energètiques locals, l’autoconsum i els parcs solars. Quant al nivell local, els ajuntaments poden actuar com a promotors, instal·lant plaques a les teulades d’edificis públics. En l’últim aspecte, el dels parcs, s’han rebut 400 peticions de macroplantes. Són, majoritàriament, inversions de capital que ve des de fora. Fins ara, 30 d’aquests projectes han arribat a exposició. En algun lloc seran necessàries, no hi estem en contra però no és el nostre model. Suposen un gran impacte en alguns territoris. El nostre model és que els xicotets guanyen els grans, que es produisca una revolució energètica”.
En el cas el tren Xàtiva-Alcoi, passen les dècades i no s’arriba a cap solució, ¿es pot arribar a un gran acord per salvar i potenciar la línia?
“Es tracta de ferrocarrils que depenen de l’estat. El govern valencià ha demanat la transferència. Aquest problema té a veure amb la concepció d’un model radial de comunicacions, una cosa que explica també el problema de l’Espanya buida. S’han privilegiat les inversions en l’AVE i aquest model radial. Hi ha un dèficit d’inversions. Des de l’any 2000 hi ha una infrainversió de l’estat a casa nostra de 10.000 milions d’euros. Això té a veure amb el tren i amb altres inversions necessàries. Aquesta falta d’inversió vol dir empobriment del poble valencià, menys empreses, menys llocs de treball, menys infraestructures per a l’economia productiva. Aquest model de centrifugadora de tots els recursos per a un concepte de Madrid metropolitana no funciona. Amb aquests 10.000 milions tindrem aquesta línia i moltes altres inversions al nostre territori que són necessàries”.
¿Com encaixa el valencianisme polític en un món tan global?
“És el concepte de glocalitat. Com deia Joan Fuster, m’obliguen a ser nacionalista. Jo no vull ser nacionalista, jo vull ser valencià en un món global, no per posar fronteres, ser autèntic en aquest món, valorar la nostra llengua, la nostra manera de veure el món. Espanya va fer un pas molt important, que ara alguns qüestionen, per les autonomies. La Unió Europea reconeix la diversitat cultural i lingüística. Cal posar en valor això i no anar cap al pensament únic i la uniformitat. La veritat és que som un gran poble i ens ho reconeixen més des de fora que nosaltres”.
En algunes comarques, tenim manca d’especialistes en sanitat, fins i tot es generen dubtes per als hospitals de nova construcció.
“Sí, construir els hospitals és una cosa i, després, dotar-los de personal és una altra. Però posem clar que tenim la millor sanitat del món. Amb alguns problemes, clar, però gràcies als bons professionals tenim la millor sanitat. El pressupost de sanitat és el principal de la Generalitat, amb 6.000 milions d’euros. I encara no n’hi ha prou. La qualitat humana i tècnica que tenim és extraordinària però no és suficient. Sóc conscient que alguns hospitals els falten dotacions de professionals, la Conselleria és conscient d’aquestes situacions, ens consta perquè és un tema que surt a les Corts Valencianes. Però la sanitat és la nostra principal partida”.
¿Com veu la recuperació de la normalitat en les nostres Festes?
“Sóc fester de Moros i Cristians a Biar des de fa 30 anys. Entenc que la població està molt perjudicada mentalment com a conseqüència de la pandèmia. Se’ns va dir que la vacuna era la solució definitiva, ha solucionat moltes coses però arriba un moment que la gent necessita recuperar-se anímicament. Per això ja no hi ha quasi restriccions. Les festes valencianes són úniques al món en la seua diversitat. Perquè són mediterrànies, integradores, sociabilitzadores… i la pandèmia ha suposat una ruptura. Anem a tindre festes i recuperar-nos anímicament. Les falles i els Moros i Cristians seran pràcticament normals. Ho necessitem emocionalment. La pandèmia ens ajudarà a posar en valor aspectes com les trobades amb la família, els amics i les festes són un factor determinant”.
