| Els GAL Altmaesports i Maestrat Plana Alta impulsen, junt amb altres quatre grups d’acció local, Reviscolar, una xarxa que connecta dotze comarques i que defén que els pobles no són receptors de cultura, sinó territoris que ja creen, produïxen i sostenen una intensa activitat cultural que ara pot créixer en connectar-se amb els seus veïns |
Castelló, Terol i Tarragona comparteixen molt més que una proximitat geogràfica. El paisatge d’Els Ports, l’entorn del riu Sénia, la història, el patrimoni i les relacions entre els seus pobles han teixit durant generacions una cultura que no entén de fronteres provincials.
Eixa realitat és la que vol convertir en oportunitat Reviscolar-Cultura Leader, una nova aliança de cooperació cultural que reunix 12 comarques dels tres territoris visibilitzant una identitat cultural comuna.
L’ermita de la Mare de Déu de la Font de Peñarroya de Tastavins al Matarranya ha estat el lloc triat per a presentar oficialment el projecte Reviscolar. Més de 100 persones, entre agents culturals, representants institucionals, professionals i veïnat, van participar en la Primer Trobada Reviscolar que ha combinat cultura, art, debat, patrimoni, producte local i música. La jornada va servir per a fer públic un projecte que porta mesos coent-se entre els tres territoris.
La presentació oficial ha comptat, a més, amb representants del Ministeri de Cultura: Xiàn Rodríguez Fernández, responsable dels programes de Cultura y ciudadanía i Cultura y ruralidades, i Andrea López Azcona, cap de servei de la SGCCCA, adscrita al programa Cultura y ruralidades. Una demostració que el projecte —pioner a l’estat espanyol per articular, a través del LEADER, tres províncies diferents al voltant d’una realitat cultural compartida— genera interés i expectació a Madrid. «Per a nosaltres té molt de valor que Reviscolar estiga format per sis grups d’acció local que ha decidit apostar per la cultura com a eina de treball», afirma Rodríguez. «Portem temps mapejant des del Ministeri que les divisions administratives moltes vegades no es corresponen amb la realitat cultural dels territoris i creiem que este és un projecte que pot arribar a replicar-se».
La iniciativa, impulsada per sis grups d’acció local —AGUJAMA, OMEZYMA, CODEBEM, CIS Ribera d’Ebre i Terra Alta, Altmaesports i Maestrat Plana Alta—, amb la participació de la Fundació Gabeiras, Col·lectiu Cultura i la Universitat Oberta de Catalunya, busca consolidar una xarxa de cooperació cultural estable fins al 2028 que generi sinergies, posi en contacte agents i iniciatives i visibilitzi les proposes culturals a través de convocatòries, trobades i formació, entre d’altres.
El projecte parteix d’una idea que vol canviar la mirada sobre la cultura rural: els pobles no són llocs als quals cal portar cultura des de les ciutats. Són territoris on la cultura ja succeïx. Associacions, festivals, veïns, artistes, artesans, músics, festes populars, espais independents, iniciatives comunitàries i professionals porten anys generant activitat cultural que, en molts casos, és invisible més enllà del seu municipi. Reviscolar vol connectar eixa cultura, fer-la visible i crear les condicions perquè puga col·laborar, professionalitzar-se i arribar a nous públics.
Per a José Antonio Cruz, gerent del GAL Altmaesports Leader, la importància del projecte està en convertir una relació territorial que ja existix en una xarxa de cooperació cultural capaç de generar noves oportunitats. “Reviscolar parteix d’una realitat molt concreta: l’activitat cultural en els xicotets municipis existix, però moltes vegades està fragmentada”. L’aliança pretén canviar eixa situació.
Des del GAL Maestrat Plana Alta, el seu gerent Marta Urban, destaca que esta cooperació suposa ampliar la pròpia concepció del desenvolupament rural. “Hem aprés que els nostres territoris necessiten cooperar per a generar activitat econòmica, ocupació i oportunitats. Ara fem un pas més i reconeixem que la cultura també és una infraestructura de desenvolupament”. I afig: “Compartim patrimoni, paisatge i història, però també persones que mantenen vives les nostres tradicions i que estan creant noves propostes. La cultura pot ajudar-nos a construir territori i, al mateix temps, a relacionar-nos amb els territoris veïns”. La intenció no és professionalitzar tota la cultura rural, sinó oferir oportunitats a qui vullga fer-ho i reconeixeri visibilitzar a qui desenvolupa la seua activitat des del teixit associatiu i comunitari.
| Un directori cultural per connectar els tres territoris |
| Un dels principals fites de la jornada ha estat la presentació pública de la web de Reviscolar i del seu directori cultural, una eina digital oberta i gratuïta. El directori reunix agents i projectes culturals de les 12 comarques participants i permetrà localitzar artistes, associacions, col·lectius, professionals, espais i iniciatives culturals de Terol, Castelló i Tarragona.Un directori inspirat per Col·lectiu Cultura, una de les entitats impulsores del projecte. “Col·lectiu Cultura és una xarxa que visibilitza i dignifica als professionals de la cultura descentralitzada a les Terres de l’Ebre. Ara, estem dins també de Reviscolar per compartir tot el nostre coneixement, fer una diagnosi del sector i proposar recursos que s’adaptin a les necessitats dels tres territoris”, explica Xènia Gaya, CEO de Col·lectiu Cultura.L’eina pretén convertir la cooperació en algo tangible: facilitar la contractació transterritorial, la circulació d’artistes i projectes, la creació de programacions conjuntes, l’intercanvi de recursos i la mobilitat de públics. Així, un ajuntament del Baix Aragó podrà localitzar una companyia de la comarca del Baix Maestrat; un festival del Matarranya podrà trobar un projecte semblant a la comarca de la Terra Alta; o una associació cultural de Gúdar-Javalambre podrà contactar amb un col·lectiu que desenvolupa una iniciativa semblant a l’altre costat d’Els Ports. L’objectiu no és fer un catàleg de cultura rural, sinó crear una infraestructura perquè eixa cultura puga relacionar-se i generar noves oportunitats. |
| Què passa quan tres territoris decidixen pensar junts? |
| La trobada de Pena-roja de Tastavins també ha obert un debat sobre una qüestió que va més enllà de la programació cultural: com es dissenyen les polítiques territorials des de l’Estat i com s’apliquen després en els pobles. La conversa La cultura en entorns descentralitzats ha tractat els instruments de finançament existents, les dificultats que afronten els projectes culturals rurals i el paper que pot jugar la cultura en les estratègies de desenvolupament territorial.Un diàleg que ha comptat amb la participació dels dos representants del Ministeri de Cultura, amb Manuel Bescós, de la Direcció General de Desenvolupament Rural del Govern d’Aragó, amb Sergi Méndez, president d’ARCA (Associació d’Iniciatives Rurals i Marítimes de Catalunya) i dels grups d’acció local dels tres territoris, que han pogut escoltar directament les necessitats i propostes de les persones assistents.El rerefons del debat: poden tres territoris que comparteixen història, patrimoni, paisatge i cultura trobar també fórmules per a compartir polítiques i recursos? |
| Primeres accions per connectar |
| La presentació oficial de Reviscolar ha estat acompanyada d’accions artístiques i d’espais de trobada entre els participants amb la performance Vestiges: tras el fuego, a càrrec de Sarah Misselbrook, el concert de La Sesi, les degustacions de productes locals i una trobada professional d’agents culturals de Terol, Castelló i Tarragona que ha permès identificar projectes susceptibles de desenvolupar-se conjuntament. Perquè Reviscolar no vol limitar-se a connectar persones: vol que d’eixa connexió sorgisquen noves produccions, circuits culturals, programacions, col·laboracions i projectes compartits.Els Ports i el riu Sénia connecten paisatge, història i formes de vida. Muntanyes i rius han sigut durant segles espais d’intercanvi. I la cultura ha travessat sempre les fronteres provincials. Ara, Reviscolar busca transformar esta realitat cultural en una aliança estable de cooperació. La jornada de Pena-roja de Tastavins ha sigut, per tant, el punt de partida públic d’un projecte que porta mesos construint-se. Ara, comença una nova fase per a continuar ampliant-se fins al 2028 amb un camí clar: mirar el territori des d’allò que unix els seus pobles i no únicament des d’allò que els separa. |
