El consistori incorpora la denominació en valencià i castellà a la plaça del PAI de Foret, en una de les primeres aplicacions visibles de la nova normativa municipal, aprovada definitivament el juny de 2026.
La plaça d’Espanya de Vinaròs ja llueix una nova retolació bilingüe. La placa actual inclou les denominacions plaça d’Espanya i plaza de España, en substitució de l’anterior, que estava únicament en valencià i mostrava el nom de Plaça d’Espanya. El canvi s’emmarca en la modificació del Reglament de Normalització Lingüística de l’Ajuntament, que preveu la possibilitat d’emprar les dues llengües oficials en la denominació de carrers, places i vies públiques.
La nova senyalització és una de les primeres aplicacions visibles de la reforma impulsada pel govern municipal, format per PP, PVI i Vox, i aprovada definitivament el juny de 2026. La modificació elimina la prioritat del valencià en determinats usos de l’Administració local i amplia la presència del castellà tant en la retolació de l’espai públic com en les comunicacions i els documents municipals.
La plaça, situada al PAI de Foret, ja havia sigut objecte de debat per la seua denominació. L’11 de setembre de 2013, durant l’etapa de govern del Partit Popular, l’Ajuntament de Vinaròs va acordar posar-li el nom de Plaza de España.
Amb la nova placa, el nom de la plaça es manté, però incorpora també la forma en castellà, plaza de España, d’acord amb els criteris previstos en el nou reglament lingüístic municipal.
Una reforma envoltada de polèmica
La modificació del Reglament de Normalització Lingüística va provocar una important controvèrsia política i social a Vinaròs.
Finalment, el text es va aprovar l’1 d’abril amb 11 vots a favor (PP, PVI i VOX) i 10 en contra (PSPV i Compromis), i va rebre l’aprovació definitiva al juny. La reforma va comptar amb el suport de l’executiu local, mentre que els seus detractors van advertir de les possibles conseqüències per a la protecció i la promoció del valencià en l’àmbit institucional.
Les entitats i les persones defensores de la llengua valenciana consideren que la retirada de la prioritat del valencià en determinats usos municipals representa un retrocés en el procés de normalització lingüística. Per aquest motiu, van anunciar possibles accions judicials contra la modificació.
Per la seua banda, el govern municipal defensa que els canvis pretenen donar més presència a les dues llengües oficials i ampliar les opcions d’ús del castellà en la relació entre la ciutadania i l’Administració.
