Inici VINARÒS La pesca, per Andrus Albiol

La pesca, per Andrus Albiol

140

Tripulantes del arrastrero ‘G.Fábrega’ clasificando las apturas sobre cubierta durante la navegación en 1983

Mar pacífico con tenues brumas matinales

De nuevo otra semana de cuatro jornadas hábiles por ser festivo el lunes. Las aguas se mantuvieron tranquilas, pues los aires del noroeste y sureste que imperaban eran flojos, de manera que se faenó desahogado en las modalidades activas, a excepción de la traíña que sigue fuera. Los arrastreros capturaron variedad de pescados y mariscos. Los artesanales faenan en varias pesquerías, para atrapar distintas especies estacionales como la palá, orá, tonyina, etc. Y las cotizaciones en subasta se iban recuperando.

La pesca de arrastre, los seis bous han vendido todos los días langostino, l. café, gambas, calamar, salmonete, peluda, rape, pescadilla, galera, pagel, espet, canana, jurel, móllera, caballa, morralla, etc.

El cerco, nuestra llum estaba pescando por la costa valenciana de Jávea en busca de sardina y boquerón.

La flota de artes menores, dos barquitas calan la xarxa tras la sepia. Una lo hace al lenguado y rombo. Otra al mabre. Y un par caló la red a la dorada, lubina, verderol y lisa.

La recolecta de pulpo roquero con cadufo, un trío de barcas subastaron ejemplares de 1 a 3 kg.

El palangrillo costero, un barco pilló con el arte de anzuelos dorada y sargo.

El atún rojo al anzuelo con línea de mano, actualmente dos barcos se dedican a la autorizada pesquera ‘Olimpica’. El miércoles uno capturó una pieza de 40 kg.

Y la marrajera, el martes una embarcación italiana de Sicilia desembarcó 3.000 kg de pez espada. Y el jueves recaló otro italiano con 3.500 kg.

Caixeta granulosa

I arca rugosa en castellà. El seu nom oficial en llatí és Asperarca nodulosa. És una espècie de caixeta o d’arca  xicoteta que viu sobre fons profunds.

Este mol·lusc de la classe Bivalva i de la família dels Árcids, les seues petxines són convexes, asimètriques, que li donen una forma allargada, irregular però rectangular i que està recoberta per una ornamentació de fins nòduls, d’ací el seu nom. La part posterior de la petxina és el doble de llarga que la part anterior. També és el doble de llarga que d’alta. La seua estructura superficial està formada per denses costelles radials i concèntriques que partixen del umbo de cada valva cap a la seua extremitat, per a crear una xarxa granular. La xarnera o frontissa de tancament és rectilínia, que està formada per 7 i 14 dents en la parts pelviana i posterior, per a encaixar esta dentició en les fosses de la valva contrària. Per a entreobrir les valves disposa d’un lligament elàstic en el seu vèrtex. I per a tancar-les hermèticament de dos potents músculs aductors.

Esta corfa, la seua superfície externa és de color opaca amb un to groc vermellós. El seu interior és de porcellana.

Talla màxima 3 cm.

El cos carnós de l’animal reclòs dins de la petxina disposa d’un peu aplanat i poc desenrotllat. Té dos brànquies amb diverses sèries de filaments en cada una. Tots els òrgans principals com el cor, renyons, intestins, gonades, etc., estan embolicats per un gran mantell. Igualment té el característic biso que se subjecta al substrat molt desenrotllat i que està produït per una secreció glandular que s’endurix amb l’aigua per a formar estos fils.

Per a la seua reproducció és de sexes separats. L’esperma és alliberat lliurement a l’aigua perquè l’absorbisca la femella i fecunde els seus òvuls. Després ella els allibera fets eclosió en larves que circulen pelàgiques. Al cap d’uns dies baixen a situar-se sobre llocs durs i es fixen consolidant-se amb els fils, per a anar ja creixent. Construïx la closca a base de carbonat càlcic que agafa de l’aliment i de l’aigua. La va engrossint afegint capes. El seu menjar l’obté filtrant del corrent el pláncton, etc, amb el seu aparell branquial, i amb un mucus viscós el transporta a l’estómac.

El seu hàbitat preferit va de 50 a 200 m de profunditat, especialment damunt de roques i restes de corfes de mol·luscos, etc.

Les seues captures accidentals amb arrossegament i tresmall són molt escasses. És comestible, però a causa de les poques extraccions i la seua xicoteta grandària no tenen valor comercial.

PARTES ESTADÍSTICS PESQUERS PER MODALITATS I ESPÈCIES DEL MES DE SETEMBRE DEL 2026 (II) 

              PEIXOS

Peix espasa (Emperador)……. 30.338 kg

                                                ______

           Total Marrajera……  30.338

           PEIXOS

Llampuga (Dorado, Lampuga)..       3

Orá (Muixarra, Dorada)……….    744

Sarg (Breado, Sargo)………….      10

Lliri (Anjova, Lirio)…………..       2

Paigel (Breca, Pagel)………….        1

Morralla (Serrà, Vaca serrana)..       5

Verderol (Letxa, Pez limón)…..     96

Sorella (Jurel real, Jurela)……..     28

Vidrià (Mojarra, Variada)……..       2

Polp roquer (P. común, P. roquero)  2

                                                      ____

         Total Palangret………….   893

               PEIXOS

Alatxa (Machillo, Alacha)…….       11

Tonyina (Cimarrón, Atún rojo)..    149

Xuxo (Peje obispo, Manta)…………       1

Llampuga (Dorado, Lampuga)…….        3

Orà (Muixarra, Dorada)…………….    871

Sorell (Chicharro, Jurel)…………….       8

Asparrall (Raspallón)………………..       6

Palá (Lenguado, Palaia)…………….   129

Sarg (Breado, Sargo)………………..     30

Lliri (Anjova, Saltator)………………..     36

Llobarro (Llop, Lubina)………………     27

Mabre (Herrera, Marbre)……………       8

Paigell (Breca, Pagel)……………….   207

Espet (Barracuda, Espetón)………..       2

Juriola (Lucerna, Rubio)……………       1

Moll (Roger, Salmonete)…………….    12

Mero (Anfòs, Cherna)……………….       1

Serviola (Letxa, Pez limón)………… 2.460

Sorella (Jurel real, Jurela)………….      24

Llissa (Mújol, Lisa)………………….    285

Roncador (Dormilón, Roncón)…….        9

Rata (Bufo, Miracielo)……………..         1

Cojinúa (Sorell-Dèntol)…………….       36

Palometa (Caballo, Palometón)….        31

Tigre (Lenguado portugués)………        2

Corva (Escoball, Corvallo)………..       26

Dèntol (Sama, Dentón)……………         2

Reig (Verrugato, Corvina)…………        7

Morruda (Ojada, Sargo picudo)….       38

Vidrià (Mojarra, Variada)………….       12

Rom ( Rèmol, Rombo)…………….        6

Palaí (Lenguadillo, Acedía)……….        5

                                                       ______                                                                                                                                                                                                                                                      

    Sub-Total…………………   4.443

      CRUSTACIS

Cranc blau (Cangrejo azul)……      27

Cranc de bou (Cangrejo de paleta)  13

Llagostí rossat (L. café)………        1

Castanyola (Bujía, Cigarra de mar)…    1

                                                           ____                                                    

               Sub-Total……..……..        42

            MOL·LUSCOS

Sèpia (Choco, Jibia)………………..      28                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                       

Polp roquer (P. común, P. roquero) 1.423

Caragol punxent (Múrice, Cañailla)        2

                                                    _____­­­­­

       Sub-Total…………….         1.453

Total Tremall i Altres Arts..     5.938