Andrus / Fotos: Julián Zaragozà port Benicarló i Vinaròs
Els refranys, ara en desús, ens donaven a conéixer, més profundament, els costums tradicionals de la vida marinera d’una manera geohistòrica i al seu torn tan rica en la saviesa popular. Quant a la metodologia seguida ens hem basat en pescadors majors, tan influenciats per la parla dels seus antecessors, en la seua majoria peniscolans, com bé ho va corroborar el seu catedràtic Alfred Ayza, en el seu llegat. Tampoc podem obviar que el port de Vinaròs va ser el primer de la província a estar comunicat amb rutes marítimes, bé nacionals com d’altres continents, així, la marina mercant i la de guerra, les seues dites i vivències parlades pel poble pla (la vil canalla de proa) de bord i el portuari, podien ser intercanviats per les seues tripulacions allèn les mars allà on recalaven, com bé ho van plasmar en escrits els seus oficials (els d’estudi en el pont de comandament).
I finalment, més recentment han sigut moltes les barques pescadores, que des de la mar Cantàbrica i tot el Mediterrani espanyol han arribat ací a pescar aportant algun proverbi més. Aquestes sentències breus i normalment en vers o amb una certa rima assonant, tretes de l’especulació i l’experiència de les gents de la mar, amb el transcurs dels anys algun refrany no canvia a pesar que canvie el tipus de vaixell (de fusta, ferro o plàstic i a rem, vela o motor) , ara, el pronòstic del temps és a l’instant, bé per sonar, radar, internet, etc) fa que aquests modismes siguen una mica ambigus, però en el fons encerten en el contingut de les seues cites. Ni què dir igualment de les gavines, etc. perquè si abans tenien el peix per a menjar a flor d’aigua, ara no és així, i per a alimentar-se s’han convertit en escombriaires rondant per abocadors, etc., de ciutats, i els refranys no es poden ajustar tan bé a la realitat. Hui farem referència amb un parell de dotzenes d’aquestes paremies populars típiques del nostre vast litoral, per a comentar dos temes quotidians. Unes dites són en castellà com els parlaven, i altres en valencià com s’escoltaven més o menys.
D’aspectes socioeconòmics
– Si vols estar bo i sa, la faena d’avui dixa-la pa demà.
– Caldero vell, bony i forat (A la vellesa ni hi ha res a fer.)
– Més val que te tinguen enveja que llàstima.
– El que siga de la mar, tot és atzar.
– Qui t’afet palangrer, sent ton pare pastor? Tu no eres mariner.)
– Si vols meinjar peixet, t’has de arremullar el culet (Si vols peix l’has de pescar.)
– En portar gorra, tots són mariners! (Hi ha que en portar gorra es creu de l’ofici.)
– Quan al mariner li donen a beure, o està fotut o ho van a fotre.
– Si el rem trenca la pala, el patró paga, si trenca pel guió paga el patró (És a dir, sempre ho ha de pagar el capità o armador.)
– La mar no vol hòmens! (La força no és el que més importa.)
– Pescador de canya, més menja que guanya.
– En cada costanera, molt s’espera (A l’inici d’una campanya de pesca, sempre són bons auguris.)
Relacionados con las embarcaciones
– Al navío desarbolado, todos los vientos le son contrarios.
– Barco perdido o varado, baliza de otro (Buena señal para evitar varaduras. El recuerdo de su naufragio a causa de un bajo, o el contemplarlo encallado y batidos sus restos por las olas, avisa a los navegantes lo peligro del lugar, con la eficiencia de una baliza)
– Quien tiene barcos, tiene amigos en todos lados.
– Barco sin cubierta, sepultura abierta.
– Quien su barca no pinta ni embrea, que tire de una carreta.
– Dame quilla, y te daré millas (El largo de un barco favorece su velocidad).
– Más vale vapor el calderas, que alas y arrastraderas (La fuerza propulsora del motor supera cualquier tipo de velamen).
– Barco en varadero, no gana dinero.
– El pesimista se queja del viento, el optimista espera a que cambie y el realista ajusta velas.
– Lo que se promete en tormentas, se olvida en la calma.
– Lo bueno de un barco es que siempre le puedes echar la culpo del mareo.
