-Nom oficial: Associació Animalista Benicarló
-Any de fundació: 2013
-Número de membres: 3
-Descripció: Mentre no tinguin veu, parlarem per ells.
-Contacte: www.facebook.com/groups/podemos.comision.animalista.benicarlo
Mentre busquen gent que s’implique en la protecció dels animals, l’Associació Animalista de Benicarló, treballa per les xarxes socials per continuar conscienciant que els animals no són coses que s’usen i es tiren sense més, sinó éssers vius.
-Com va nàixer l’associació?
-Va nàixer arran d’una pàgina de Facebook, pel simple fet de conscienciar. Facebook és una cosa que té quasi tot el món i es veu per molta gent, així que publiquem moltes notícies reals, tant de consells veterinaris, com a notícies de bous i de tot. Es tracta que la gent que ho llija, es consciencie.
-Conscienciar és la fi, però alguna altra activitat?
-De moment, d’activitats no fem cap, perquè dos o tres persones poc podem fer. A les xarxes socials, la gent és molt animalista; els agrada i comparteixen, però per implicar-se a un altre nivell, és difícil, quan busques, no trobes a ningú. Com deia, ara com ara, tractem de conscienciar publicant notícies; això sí, contrastades, perquè per les xarxes corre de tot i de vegades es veuen barbaritats. Sobretot, de l’abandó que hi ha en general de molts animals domèstics i també notícies antitaurines.
Voldríem aprofitar des d’aquí i fer una cridada a la gent que vulga formar part de l’associació, que es fique en contacte amb natros.
-Parlaves de l’abandó, com està el nivell per aquí?
-Està fatal, com a tot el món. El que passa que aquí, l’ajuntament
no es responsabilitza de tot. Hi ha una gossera i una protectora, però mentre que la primera rep molts diners de l’ajuntament, és a dir de tots natros, la protectora no rep ni un duro, almenys fins ara. Treuen notícies, que si ara ficaran un terreny, que si hi ha una partida de diners per fer les instal·lacions, però sempre és el mateix: foto, notícia i no s’avança res. I mentre, aquí està la protectora, pagant un lloguer pel terreny i els animals malvivint, perquè les instal·lacions no són aptes. La protectora ha de fer fires, mercats, desfilades, carreres i treballar molt per treure quatre duros, perquè els animals necessiten atenció veterinària i és costosa. L’ajuntament no es banya, tot són promeses, però no es veuen resultats.
La situació és insostenible, encara que en la gossera d’aquí són uns sants, comparada amb la de Vinaròs per exemple. Fa la recollida d’animals abandonats, els té allí i sacrifica els mínims, només quan ja no pot passar per més. Fins i tot dóna en adopció, fa una mica també de protectora, però costaria molt que això ho fes una de veritat? Entenem que és complicat, perquè per fer una recollida d’animals has de dedicar-te només a això, però les persones que hi ha, són voluntàries, no hi ha ningú que cobre i acudeixen quan poden. Hi ha mil solucions, però no es veu moviment. Abans perquè el govern era de dretes i passaven de tot, però penso que les esquerres són el mateix.
-I estem parlant només de gossos, no?
-Allí només tenen gossos, perquè els gats són més complicats de dominar. Encara que no és el més correcte, al gos ho tanques en una gàbia i ja ho tens assegurat. El problema és que s’abandonen molts animals i clar, hi ha superpoblació pels carrers. I els particulars no podem fer més, no ets més animalista per tindre més animals, has de saber fins a on arribes.
Després, per a adopcions, hi ha una protectora a Amposta per llevar-se el barret, treballen moltíssim i també són voluntaris. Van començar com una colla d’amigues que es dedicaven a agafar animalets, tindre’ls en acolliment per després donar-los en adopció i la cosa va anar a més, així que l’ajuntament els ha fet un refugi. La gent s’ha bolcat molt amb aquesta protectora i treballen moltíssim, de vegades recullen fins a gossos de Vinaròs, perquè no vagen a la gossera d’allí, perquè és un camp d’extermini, amb tant animal amuntegat, que el parvovirus està estès per tot, és una malaltia molt contagiosa que agafen generalment els menuts i se salven pocs. En la gossera de Vinaròs tenen als animals com a negoci i recullen de tota la província i fins a de Tarragona, perquè a Catalunya el sacrifici està prohibit per llei i els recullen i els porten aquí. Tenen moltes denúncies en el jutjat, són uns mercenaris.
Per sort, a Benicarló no és així. És un negoci, evidentment, a més l’amo és criador i es guanya la vida amb les races que cria, però és molt humà. He estat allí moltes vegades, fins i tot quan estava en Soscan, perquè portava tot el tema de les adopcions, però falta control per part de l’ajuntament.
-Així, què necessitaríeu de l’ajuntament?
-Natros com a associació, res. Però que tinguen una mica més de cura pels animals i almenys, que es fiquen a la feina i condicionen els llocs per a gossos que hi ha ara mateix. Van fer un gos parc, però està abandonat, és una gàbia geganta. No hi ha ni una ombra, ni una font, la paperera està sempre plena… També és veritat que la gent som molt incivilitzats, però entre els uns i els altres, a pagar-ho els animals. Allò hauria de ser un lloc perquè 
els animals corregueren, un gos parc ha d’estar net, ha d’haver-hi arbres, aigua, uns banquets perquè la gent es puga asseure i sobretot unes normes, perquè la gent les desconeix; per exemple, no es pot entrar a un gos amb zel perquè pot haver-hi baralles o no poden entrar xiquets amb menjar perquè poden tindre problemes… No és tan fàcil, no és tancar un terreny i ja està, cal tindre una responsabilitat. I si no saps com va, informa’t, demana consell. No s’envolten de gent que entenga. Per a altres temes sí, però en el tema d’animals: zero pataquero. L’única cosa que fan, és sortir en les fotos i guanyar uns pocs vots, així de clar. La senyora alcaldessa no va dir que faria un gos parc, va dir que faria tres i no sé on estan. Ull, tampoc l’oposició, perquè ens vam reunir amb Ciudadanos i no hem vist cap esforç per la seua banda. Teníem fe en Compromís, que sempre han estat súper animalistes i antitaurins, doncs tampoc.
L’única cosa que han fet en aquests dos anys, és matar coloms i mosquits. Pels animals, l’Ajuntament de Benicarló, res de res. Que aquesta és una altra, quin sentit té “no donar de menjar als gats”, aquesta no és una solució. “No donar de menjar als coloms” tampoc és la solució, hi ha unes altres i ells saben quines són, i si no les apliquen és perquè no volen. Políticament parlant, els animals estan totalment abandonats aquí i a Vinaròs. Que allí també és increïble, Podemos també va dir que llevarien els bous i tururut. I en el tema dels bous, per a què parlar, ja tenim a mig Benicarló en contra. Però perquè no callem, ni tenim per què fer-ho, que sense faltar al respecte a ningú, també es pot dir el que es pensa.
-I la gent, està més conscienciada?
-Sí, cada vegada la gent té més present que no són sol animals, són éssers vius que senten i que respiren. El que passa, és que ens falta molt camí, falta que la gent s’implique més. Una cosa és parlar en una pàgina de Facebook i l’altra, sortir al carrer. Que si anàrem més a parlar amb l’ajuntament, seria diferent, ens tindrien en compte o almenys, el refugi rebria la subvenció.
La pàgina de l’associació, té més de 200 membres i també administrem SOS BUSCO HOGAR i ME HE PERDIDO. En les tres entra prou gent, així que creiem que estem fent un bon treball, mentre els animals no tinguen veu per defensar-se.
Texte: Hugo del Arco
Entrevista originalmente publicada al 7dies Actualitat de Benicarló, núm. 662
